Piznocchio Salpa Salpa

 

 

Com cada any que tenim la sort de poder participar en aquesta activitat del Club Nàutic de Sant Antoni, comencem buscant, a la platja des berenar, material que ens sigui útil i que ens proporcioni la pròpia mar. És una zona que ens agrada molt i que tenim a només uns 8 minuts caminant. 

 

Aquesta vegada varem arribar just després d'un petit temporal que va haver-hi el mes d'octubre i que les ones van portar multitud de materials però sobretot molts pals que es denominen "fustes a la deriva".

             

Clica el següent enllaç per saber més sobre:  "FUSTES A LA DERIVA"

Una vegada a classe vam fer una petita classificació per grandàries i formes. Després, amb una brotxa las varem netejar. 

 

Amb una ampolla de plàstic, que complia perfectament les mesures, li vam donar forma a la nostra mascota. La varem pintar de platejat.

La idea era posar-li diverses fustes per a fer-li les línies grogues del seu cos però a mesura que li posàvem més fustes ens agradava més i més... fins que l'ampolla pintada gairebé no es podia veure.

Tots volíem buscar i pegar pals en la nostra mascota i una vegada acabat el cos van començar els problemes. No sabíem com fer el cap.

Finalment, una de les escorces que varem trobear tenia una forma de cap que ens va agradar bastant,

En un primer moment pensàvem que ja la teníem i ens encantava com quedava. Però en utilitzar tant de material ens vam adonar que la mascota mesurava 13 cm més del permès.

Així que vam haver d'acudir a l'encarregat de manteniment del nostre col·legi, Virgil, perquè ens donés un cop de mà i així li va tallar la cua prou per a arreglar el nostre error.

Una vegada tallada la cua, la ampolla de plástic es va deixar anar de l'interior de l'estructura i la varem treure. L'efecte resultant ens va encantar ja que entre les fustes passava la llum. Va ser una casualitat però ens va agradar molt el resultat. Així i tot, Piznocchio, continuava sent massa alt. Així que també vam haver de baixar el suport que va fer que la mascota quedés una mica torta.

Un altre problema va ser que no ens agradava un buit que quedava entre el cap i el cos. Lucía, una alumna de la nostra classe, va tenir la idea de fer-li unes brànquies amb unes pinyes que varem trobar en la riba de la mar.

Finalment una capa de vernís per a donar-li un toc de lluentor i llestos. El problema va ser que el vernís era molt fosc.

Va costar molt i vam tenir molts problemes en haver de retocar-la diverses vegades. L'estructura anava perdent força i es trencava però finalment vam aconseguir aquest resultat que esperem que us agradi molt.